D’un temps ençà els mitjans de comunicació es fan ressò de problemes fiscals d’esportistes, majoritàriament futbolistes.

Ja fa algunes temporades que la lupa de l’Agència Tributària s’ha posat sobre els pagaments als avui intermediaris, ahir agents, que també són objecte d’actuacions inspectores i, darrere d’ells, els seus representats i els clubs pagadors de comissions.

Segons el Reglament FIFA de relacions amb intermediaris s’entén com a tal a la “persona física o jurídica que, a canvi d’una remuneració o gratuïtament, actua com a representant de jugadors i clubs amb mires a negociar un contracte de treball o com a representant de clubs en negociacions per a celebrar un contracte de traspàs”.

El Reglament, com veiem, preveu que l’intermediari ho sigui d’un futbolista o d’un club i que la relació és contractual ja que és un contracte el que uneix l’intermediari amb l’esportista i/o el club. A més, el citat Reglament assenyala que “tota retribució dels serveis d’un intermediari haurà de pagar-la exclusivament el client de l’intermediari a l’intermediari”.

Avui tractarem la fiscalitat dels intermediaris.

El conflicte tributari es genera quan el club paga les retribucions de l’intermediari contractat pel jugador. Aquesta forma de fer deriva dels acords als que s’arriba en la negociació. L’esportista queda alliberat dels pagaments al seu representant i de les obligacions formals que comporten.

L’operativa és com segueix:

El jugador contracta a un intermediari per a que negociï un contracte de treball amb un club, sigui al que pertanyi, cas de renovació, o amb un altre, cas de traspàs o carta de llibertat. En el contracte es fixa la retribució que obtindrà l’intermediari en cas que les negociacions siguin un èxit, essent un percentatge sobre el total de retribucions que obtingui el jugador pel contracte de treball, incloent, habitualment, els derivats de la cessió dels drets d’imatge.

L’intermediari acorda amb el club, entre d’altres, el sou més els drets d’imatge que percebrà el jugador. Sobre aquesta retribució s’aplicarà el percentatge pactat entre jugador i intermediari per conèixer el total dels honoraris.

En la negociació també es pacta que serà el club qui es farà càrrec del pagament dels honoraris que ha de rebre l’intermediari, honoraris que, com hem dit, s’han acordat entre intermediari i jugador. S’allibera de la càrrega d’efectuar el pagament al jugador i ho assumeix el club. Això no suposa que es detregui del sou, sinó que surt directament de les arques del club.

L’intermediari emet factura/s al club i aquest se la paga.

Si el jugador té un contracte de 100 i el percentatge de l’intermediari és del 3%, el club tindrà una despesa de 100 pel jugador més 3 per l’intermediari, al marge de l’impost indirecte que aquest li repercuteixi.

Doncs bé, l’administració tributària entén, i crec que amb raó, que són els futbolistes els que han de pagar els serveis dels seus intermediaris i no el club. El representant ha actuat en nom de l’esportista, negociant, entre d’altres, els temes econòmics. El club no l’ha contractat i, reitero, el vincle contractual és entre intermediari i jugador, no entre intermediari i club.

Pel fisc espanyol, en canvi, el jugador cobra el seu sou, els 100, i li paga a l’intermediari, contra factura, els seus 3 d’honoraris. Si en l’esquema ara objecte de controvèrsia al jugador li quedaven 100 ara li queden 97.

En els darrers mesos hisenda reclama als esportistes el pagament de l’IRPF no declarat, el que inclou els honoraris pagats indegudament pel club a l’intermediari, que en alguns casos, els de sous més alts, pot assolir el 46% o més del 50% depenent de la Comunitat Autònoma de residència.

Així mateix, s’estan aixecant actes als clubs pagadors pels realitzats als intermediaris per conductes connivents en infraccions tributàries i per no efectuar les retencions pertinents de l’IRPF del jugador. Els intermediaris més afectats són, d’entrada, els que tenen el seu domicili fiscal a Espanya. Als que facturen a través de societats, i en virtut de la norma d’operacions vinculades prevista en l’Impost sobre Societats, els està arribant a reclamar la diferència entre el que han pagat per aquest impost al tipus de gravamen del 20%, 25%, 30%, depenent dels ingressos, del tram que els correspongui de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

Amb el criteri de l’administració tributària s’aconsegueix, a més, que la majoria de comissions a intermediaris tributin a Espanya. En efecte, si l’intermediari està establert en un altre país, la comissió seria objecte de gravamen en aquest però si s’interpreta que la comissió és més salari del futbolista, la comissió tributa a Espanya donat que el futbolista sí que té en aquesta la seva residència.

Xavier-Albert Canal Gomara

Advocat